Propagació del cabal i aigües subterrànies
Propagació aigües avall
El model recorre la xarxa seguint la direcció del flux. A cada node, suma els cabals que arriben pels trams d’aigües amunt i hi aplica el canvi local corresponent.
El cabal resultant es transfereix als trams situats aigües avall.
Guanys i pèrdues subterrànies
Els intercanvis entre el riu i les aigües subterrànies es representen mitjançant una formulació simplificada:
\[ Q^{out}_{e,m} = Q^{in}_{e,m} e^{-k_{e,m}L_e} + g_{e,m}L_e \]
on:
- \(Q^{in}_{e,m}\): cabal a l’inici del tram;
- \(Q^{out}_{e,m}\): cabal al final del tram;
- \(L_e\): longitud del tram;
- \(k_{e,m}\): coeficient de pèrdua per infiltració;
- \(g_{e,m}\): guany subterrani per unitat de longitud.
El primer terme representa les pèrdues de cabal al llarg del tram. El segon representa una aportació subterrània additiva.
Classes d’interacció
Els trams es classifiquen en tres nivells:
- baix;
- mitjà;
- alt.
La classificació es basa en un índex hidrogeològic simplificat que considera:
- presència de materials al·luvials;
- capacitat d’emmagatzematge d’aigua del sòl;
- pendent del riu.
Els trams amb més materials al·luvials, més capacitat d’emmagatzematge i pendents menors reben una classe d’interacció més elevada.
Interpretació
Aquesta formulació permet representar diferències espacials sistemàtiques entre trams guanyadors i perdedors, però no simula explícitament:
- nivells piezomètrics;
- emmagatzematge de l’aqüífer;
- retards temporals del cabal base;
- efectes del bombeig subterrani;
- retroalimentacions dinàmiques entre riu i aqüífer.